A l’enquesta Òmnibus 1 del 2023, que hem inclòs en la primera onada del Panel Ciutadà, hi hem afegit una pregunta sobre la priorització d’inversions pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Ho hem fet mitjançant la metodologia de comparació per parelles, que expliquem a continuació:

Què és el mètode de comparació per parelles en enquestes?

L’escala de comparació per parelles és una tècnica de mesura utilitzada en enquestes per tal d’establir un rànquing o classificació d’ítems. Consisteix bàsicament en presentar els ítems de dos en dos, perquè l’enquestat seleccioni la seva opció preferida. Això té beneficis davant de l’elaboració d’un rànquing directament entre tots els ítems per part de l’enquestat, una tasca més complexa i que capta pitjor els matisos, sobretot en la part baixa de l’escala si hi ha una quantitat d’opcions més o menys gran. Els principals avantatges són:

• Els enquestats contesten a preguntes dicotòmiques, les quals són més senzilles.
• Es poden construir rànquings robustos i fiables.
• Permet l’anàlisi de les comparacions dos a dos.

Tot i això, també cal dir que aquest mètode es veu limitat en el nombre d’elements a valorar, ja que les possibles parelles entre els ítems creixen de manera exponencial.

En el cas de l’enquesta Òmnibus, volíem establir un ordre de prioritats de cara als pressupostos de la Generalitat del 2024 entre els següents 6 ítems:

• Reforçar el sistema sanitari.
• Reduir el fracàs escolar.
• Facilitar l’accés a l’habitatge.
• Lluitar contra la pobresa.
• Reduir les emissions de CO_2,  les quals provoquen el canvi climàtic.
• Millorar la productivitat i la internacionalització de l’economia.

Comparacions per parelles sobre les prioritats en els pressupostos de la Generalitat.

Hi ha 15 possibles parelles entre aquests ítems. Com que seria excessiu per l’enquestat respondre les 15 preguntes, hem dut a terme una aleatorització de manera que cada enquestat només n’ha de respondre 6. Per tal que l’aleatorització sigui possible, hem fet aquestes preguntes exclusivament a les persones que ens contesten l’enquesta en modalitat en línia. Les preguntes tenen totes la següent forma:

I pensant en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2024, entre les dues opcions següents, quina creu que ha de tenir prioritat?

1. Reforçar el sistema sanitari.
2. Facilitar l’accés a l’habitatge.

El fet que l’assignació de les 6 preguntes sigui aleatòria permet que el nombre d’enquestats que contesta cada pregunta sigui similar (entre 700 i 800), i que els diferents perfils siguin comparables.

Resultats

Per cadascuna de les 15 preguntes, obtenim la proporció de persones que ha seleccionat cada opció. D’aquesta manera, arribem a la següent taula, que cal interpretar com el percentatge de vegades que s’elegeix l’opció d’aquella columna en detriment de l’ítem de la fila. Per exemple, el 80% dels enquestats ha preferit l’opció “Reforçar el sistema sanitari” davant de “Reduir les emissions de CO₂ que provoquen el canvi climàtic”.

Per tal d’acabar elaborant un rànquing el que podem fer és una mitjana d’aquests percentatges, que s’entendria com la mitjana de vegades que aquell ítem és escollit en les comparacions dos a dos. D’aquesta manera, no només tenim una classificació, sinó que també tenim una quantificació de la mateixa. És a dir, no només sabem que “Reforçar el sistema sanitari” és l’opció preferida pels ciutadans, sinó que podem quantificar que el 72% de les vegades es prefereix davant d’una altra opció.

Encreuaments amb altres variables

Una de les coses més interessants és veure com canvia la classificació segons el segment de població amb el qual ens fixem. Així, podem fer una anàlisi anàloga a l’anterior però separant, per exemple, segons l’edat dels enquestats. Si ens fixem només en la mitjana i separem l’edat en dos grups (menors de 35 anys i majors de 60), obtenim els següents resultats:

Podem veure diferències significatives en la priorització d’alguns dels ítems. Destaca la importància de reforçar el sistema sanitari en la gent més gran, mentre que en els joves ens trobem que aquest, tot i ser l’ítem més important, es troba a molt poca distància del segon, que és facilitar l’accés a l’habitatge. Aquest és l’aspecte en què hi ha una diferència més gran segons l’edat de la persona enquestada.

En darrer terme, si ens fixem en l’opció de la reduir de les emissions de CO₂, veiem que els joves consideren aquest ítem amb una prioritat més alta en uns hipotètics pressupostos.

Si posem èmfasi en les diferències per gènere, veiem que aquestes no són tant importants en la majoria d’aspectes. Les úniques diferències les trobem en la lluita contra la pobresa (més prioritària per les dones) i en la millora de la productivitat i internacionalització de l’economia (més prioritària pels homes).

Finalment, podem fer una anàlisi anàloga segons la ideologia de l’enquestat, la qual l’hem preguntat en una escala del 0 al 10 (on 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta). Si distribuïm les persones en esquerra (0-4), centre (5) i dreta (6-10), obtenim el següent:

Podem veure que la prioritat pressupostària que més varia segons la ideologia de l’enquestat és la millora de la productivitat i la internacionalització de l’economia. És la segona prioritat per les persones que es consideren de dretes, mentre que és clarament la darrera en les persones que es consideren d’esquerres. També podem detectar diferències importants en la lluita contra la pobresa i la reducció d’emissions de CO2, les quals són més prioritàries per les persones d’esquerres.

Resum

Les comparacions per parelles són una bona alternativa per preguntar sobre l’ordre de preferències dels enquestats de manera que es pugui construir una classificació posterior.

En el nostre cas, considerem que preguntar per les preferències d’aquesta manera ens ha permès tenir una visió de major qualitat de les prioritats de la població de Catalunya en relació als pressupostos. Així, veiem com el sistema sanitari és considerat l’ítem més important amb certa claredat, i que la reducció d’emissions i la millora de la productivitat econòmica són aspectes menys prioritaris per la ciutadania. Cal dir, però, que detectem importants variacions segons les variables d’encreuament utilitzades, especialment depenent de l’edat i de la ideologia (sobretot en alguns dels ítems).