Si seguiu les nostres enquestes, potser haureu notat que, des de fa un any, el CEO presenta els resultats sense decimals (quan es tracta de percentatges) o amb un sol decimal (quan es tracta de mitjanes).
I, segurament, us haureu fixat que, quan presentem estimacions electorals, tant d’intenció de vot com d’escons, emprem unes forquilles més àmplies de les habituals. De fet, moltes cases d’enquestes i mitjans de comunicació opten per no donar forquilles i presentar un valor concret, de vegades, fins i tot, amb diversos decimals en la intenció de vot.
Nosaltres, al CEO, defugim conscientment aquesta pràctica perquè pensem que és la nostra responsabilitat ser transparents amb la incertesa que tenen les nostres estimacions, i evitar donar una imatge de falsa precisió que pot ser enganyosa.
Mostres i incertesa estadística
Quan fem una enquesta, com és lògic, treballem amb una petita mostra de la població atès que no podem entrevistar tota la població d’interès. En el cas dels nostres baròmetres, la mostra és de 2000 persones al conjunt de Catalunya.
A partir de l’anàlisi d’aquesta mostra, mirem de treure conclusions sobre el conjunt de l’electorat català. És el que coneixem com a inferència estadística. El fet que haguem emprat procediments aleatoris per seleccionar la mostra ens permet treure’n conclusions respecte el conjunt de la població d’interès. Però aquestes conclusions són, necessàriament, incertes i imprecises.
Per fer un paral·lelisme, el fet de treballar amb una mostra és semblant a fer una fotografia de baixa resolució d’un paisatge. Ens permet fer-nos una idea general, però no ens podem acostar prou als petits detalls. Amb les enquestes passa una cosa semblant. Totes les estimacions basades en mostres porten associat un marge d’error, que és una estimació de la incertesa estadística associada a les nostres dades.
La majoria de les enquestes van acompanyades d’una fitxa tècnica que informa, entre d’altres coses, del marge d’error amb què treballen. En una altra entrada explicarem amb més detall què és i com es calcula aquest marge d’error. Generalment, el marge d’error que es publica acostuma a ser el que tindria una variable amb màxima variació, en un mostreig aleatori simple. Però, per cada estimació que fem amb les nostres dades, podem tenir una mesura específica de la incertesa del paràmetre que ens interessa.
En tot cas, aquest marge d’error ens dona una idea general de la incertesa que acompanya les nostres estimacions. Quan estimem uns percentatges d’intenció de vot, hi hem d’incorporar aquesta incertesa. No fer-ho implica donar una imatge de falsa precisió. Per comunicar la incertesa, nosaltres optem per presentar el que es coneix com a “intervals de confiança”, que són les forquilles entre les quals podem dir, amb un nivell de confiança raonable (generalment, el 95%), que es troba la dada que volem mesurar.
El repartiment d’escons
En el cas dels càlculs d’escons, la qüestió de la incertesa és encara una mica més complicada perquè, a més de la incertesa associada a l’estimació de vot, cal tenir en compte els efectes del sistema electoral.
Primer, cal que tinguem present que els escons es reparteixen en cada circumscripció. Això fa que haguem d’estimar la intenció de vot en cada província, a partir de les dades del conjunt de Catalunya.
I, segon, per traduir la intenció de vot en una estimació d’escons cal emprar la regla d’Hondt, que és la que es fa servir a les eleccions. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta regla sovint fa que alguns escons s’assignin per pocs vots de diferència. Per això, nosaltres el que fem és el següent: emprant l’estimació d’intenció de vot -i la seva incertesa associada-, simulem uns quants milers de vegades el repartiment d’escons en cada circumscripció. De totes aquestes simulacions, que varien una mica entre elles, en descartem el 5% més baix i el 5% més alt per cada partit, i presentem la forquilla de les que queden. D’aquesta manera, excloem els casos més extrems que es podrien donar, i ens quedem amb els que són més probables.
El resultat de tot això són forquilles de resultats una mica més àmplies del que són habituals. Entenem que pot ser una mica decebedor per qui està acostumat a “prediccions” més precises. Tot i això, des del nostre punt de vista, és més transparent i honest fer-ho d’aquesta manera perquè les enquestes són útils per veure les tendències generals però, com sabem, no tenen prou precisió per fer estimacions tan detallades com les que es presenten de vegades. De fet, considerem que fer veure que tenim un nivell de precisió superior al que realment tenim amb les nostres mostres és una mala praxi en la comunicació de les dades, i per això, des d’un centre públic com el CEO, en volem defugir.